Reflexions de la PAC 2

L’activitat 1 ja va suposar un canvi conceptual en la meva estructura cognitiva i l’aprenentatge dut a terme va ser significatiu. En ella vaig poder veure com el treball col·laboratiu influïa a l’hora de promoure aquesta significativitat en els aprenentatge i la construcció de nous coneixements, és per això que en aquesta segona activitat he optat per analitzar en profunditat l’eina del “debat” com un entorn d’aprenentatge en línea que influeix en la construcció de nous coneixements i la creació de nous models mentals així com ajuda a les persones a solucionar diferents tipus de problemes tot fomentant un  treball actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional i reflexiu, juntament amb la incorporació d’un nou concepte: l’Argumentació.

Així doncs, aprofunditzar sobre el concepte d’argumentació ha suposat l’ampliació dels meus coneixements considerant que aquesta és una forma de raonament que els humans utilitzem per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes. El fet que els estudiants haguem d'argumentar les solucions suposa  un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Així mateix, he pogut ampliar el meu mapa mental amb el fet que no només els mapes conceptuals ens ajuden en la transmissió  i construcció de coneixement si no també els mapes augmentatius considerant, de nou, la tecnologia com una eina que ens ajuda a aprendre a construir arguments. Les eines tecnològiques, conegudes com a eines informàtiques d'argumentació col·laborativa (computer-suported collaborative argumentation tools) , ens ajuden a aprendre com es construeixen arguments per a justificar una sèrie d'accions. Amb això he pogut analitzar un dels models, el de Toulmin, a partir del qual i a través de l’anàlisi de l’entorn de discussió al debat, he tingut la possibilitat d’observar detingudament cada aportació tant de forma i contingut i poder identificar i analitzar l’estructura del model de Toulmin (fets, recolzament, justificació, excepció,modalitat i conclusions) i com, a partir, d’un entorn de comunicació es pot crear un espai de construcció de coneixement comú i promoure un pensament crític i constructiu.

Així mateix, he reestructurat el meu pensament en relació a les funcionalitats de les que disposa el campus de la UOC, i de la importància que aquestes adquireixen en un entorn de debat asincrònic i basat en la llengua escrita, doncs  mai m’havia parat a pensar en la seva importància, i ara puc dir que la idea de funcionalitat d’aquestes ha canviat i han adquirit un nou sentit per a mi.

En quan a la utilització de noves metodologies, puc dir que l’activitat m’ha permès introduir nous camps de coneixements, doncs mai havia fet ús d’una Rúbrica, i en tant he hagut d’experimentar i incorporar noves eines de treball, així mateix realitzar el mapa argumentatiu a través del programari CmapTools ha suposat seguir experimentant amb ell i descobrir noves funcionalitats. Tot i que crec que encara necessito familiaritzar-me amb el programa, he utilitzat noves eines i he fet ús d’altres procediments que no havia utilitzat en el primer mapa conceptual així com aprendre a pujar el mapa a l’espai de Cmap compartits. Així  doncs, he pogut seguir profunditzant en les TIC i la seva influència en la construcció de coneixement.

Finalment voldria considerar el canvi conceptual que s’ha produït en mi en relació a l’ús del debat com a eina d’aprenentatge compartit i significatiu. Doncs fins ara, i al llarg de la llicenciatura de psicopedagogia he participat en molt debats, però mai havia considerat i valorat el què aquests suposen per a l’adquisició dels aprenentatges i la construcció de nous coneixements, després de realitzar aquesta activitat i haver d’analitzar en profunditat  un fil del debat, i considerant totes les seves funcionalitats, puc dir que un debat que parteix d’una estructura organitzada, basat amb un model d’argumentació genera un benefici personal i significatiu en la construcció de nous coneixements i l’adquisició d’aprenentatge significatiu.

“Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de persones. El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.

Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones.”

Kuhn (1992, pàg. 156-157).

Reflexions de la PAC 1

Respecte a les qüestions que ens plantejava el Manel per tal de reflexionar sobre el desenvolupament de la PAC 1, he de dir que personalment el temps invertit en la realització de l’activitat va permetre que pogués dedicar-me tant a l’elaboració del mapa conceptual com en l’elaboració de  l’informe de síntesi. La qual cosa va fer que no em situés a cap dels extrems que se’ns planteja. No osbstant, considero que si no hagués iniciat l’activitat amb temps i no hagués fet una bona planificació de la feina  probablement m’hagués situat en la segona de les qüestions, ja que la realització del mapa conceptual, familiaritzar-me amb el progrmari CmapTools, relitzar l'índex automàtic, el bloc, en definitiva, tots aquells aspectes més tècnics, són els que han suposat per a mi una inversió de temps més gran. Malgrat això, puc dir que he adquirit nous coneixements i he incorporat noves metodolgies de treball totalment desconegudes per a mi i en tant les hores invertides han resultat ser a l'hora molt gratificants.

Conclusions de l'Activitat 1

En l’avaluació inicial vaig comentar, que iniciava aquesta assignatura amb respecte, doncs les noves tecnologies suposen un repte per a mi. Malgrat en faci un ús diari, aquest, podríem dir, que és a nivell  d’usuari (mòbil, xarxes socials, ordinador etc.). El que em preocupava era l’elaboració del Bloc i familiaritzar-me amb el programari del CmapTools, doncs sabia que això em suposaria un grapat d’hores, i així ha estat. No obstant, com també comento en aquest bloc, l’esforç i la constància acaben aportant una recompensa i en aquest cas ha suposat incorporar als meus coneixements inicials nous recursos i  metodologies de treball que de ben segur podré utilitzar en el meu dia a dia, doncs, penso que el  psicopedagog i el docent dels segle XXI ha de ser un professional, amb una alt contingut humanístic, didàctic i tecnològic, capaç de promoure un canvi de la visió pedagògica mitjançant la conformació d’una comunitat d’educadors crítics, investigadors i autosuficients que com agents de canvi social, poden ser mediadors eficients dels aprenentatges i promoure l’actitud autònoma tant en l’aspecte intel·lectual com moral dels seus alumnes. Així doncs, entre moltes altres coses, cal que desenvolupem un seguit d’habilitats i competències que ens permetin fer un ús favorable de les noves tecnologies en el procés d’E/A per tal de crear situacions d’aprenentatge dinàmiques i enriquidores que s’adaptin a les necessitats dels alumnes, ja que “mentre els nens/es d’avui viuen en una cultura centrada en les noves tecnologies i les reds socials, els adults i els professors segueixen utilitzant una educació basada amb l’estil de vida tradicional” (Richard Gerver).

Per això, cal adquirir i construir coneixements nous que ens permetin adaptar-nos a les demandes de la societat actual, aspectes que m’ha aportat, fins ara, i suposo em seguirà aportant aquesta assignatura.

Canvi Conceptual

Està clar que s’ha produït en mi un canvi conceptual, ja que ha canviat la manera d’entendre els conceptes així com els seus marcs conceptuals. Doncs, inicialment,  vaig obviar elements importants que ajuden a entendre la relació C-T-S-E i  en el primer mapa conceptual els meus coneixements partien de models mentals molt bàsics. Mitjançant l’experiència  i la reflexió he pogut anar afegint conceptes més complexos fruit d’un procés evolutiu  d’ampliació i transformació gradual dels meus estats de coneixement.

Ara m’ha quedat clar, que malgrat C-T-S-E siguin tres conceptes dotats de marcs teòrics diferents existeix una clara interacció entre ells que influeixen a la vegada en l’educació i el procés d’E/A.

Puc dir que el mapa final en comparació a l'inicial ha patit una reestructuració i organització dels conceptes establint noves relacions i interconnexions.Tota aquesta evolució ha estat possible gràcies a un compromís conceptual previ davant l'experiència anterior, doncs a partir de la lectura dels mòduls, articles i el debat, he hagut d'anar contextualitzant els nous conceptes, confrontar models, redactar hipòtesis i construir i descrobir noves relacions, la qual cosa ha produït en mi un canvi conceptual que ha comprtat un canvi d'actitud en la relació als conceptes  de C-T-S-E.

He pogut observar com l'ús de les TIC influeixen en la construcció del conceixement, doncs utilitzar  el programari CmapTools per a realitzar el mapa conceptual m'ha fet adonar que aquest   és un instrument molt útil per aconseguir un aprenentatge significatiu a llarg termini, ja que al presentar els conceptes de manera interconectada i jerarquitzada aporta coherència als conceptes treballats i en tant es produeix un canvi en l'estructura cognitiva.

Finalment ha estat molt interessant l'aprenetatge realitzat a partir de la construcció conjunta de coneixements i l'aprenentatge cooperatiu, el debat, el fòrum etc. han influit en el canvi conceptual i la capacitat de donar una significativitat als nous aprenentatges adquirits.

Així, doncs puc assegurar que aquesta activitat ha produït en mi un canvi conceptual i d'actitud de forma intencional i significativa.

Com diu Luque:

En el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu.

Reflexió sobre els nous coneixements adquirits pel que fa a la relació C-T-S-E

Amb la construcció del nou mapa conceptual vaig incorporar nous coneixements que em van permetre  reestructurar el meu mapa mental inicial en relació a les idees que tenia sobre C-T-S-E. Així, a partir del nou mapa em vaig plantejar la següent premissa:

C-T-S  un tot indiscernible que influeix en l’educació i es troba sota la mirada de la Psicologia.

El mapa conceptual pretén exposar la relació que s’estableix entre C-T-S així com l’impacte d’aquestes sobre l’educació. La Ciència i la tecnologia  no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten per això C-T-S es considera una sola totalitat que requereix d’un tractament holístic i sota la mirada de la Psicologia, la qual es considera un element important que contribueix en l’anàlisi  d’aquesta relació, partint,  de la idea, que no es poden estudiar les característiques d’un individu sense tenir en compte allò que l’envolta, el context social.

Doménech i Tirado consideren C-T-S, com tres àrees, tradicionalment, ben diferenciades però que, quan es comença a aprofundir en cada un d’elles es fa evident que les fronteres que les distingeixen són fràgils i incertes, ja que al final es topa amb les tres entitats com un tot indiscernible.

A partir d'aquí faig un anàlisi de cada una de les àrees ressaltant els aspectes que se'n deriven de la seva interacció i influència mútua.

Ciència i Tecnologia. Ambdues conviuen d’un benefici mutu, doncs la ciència produeix el coneixement, elabora sabers i la tecnologia elabora dissenys i aplica els coneixements que genera la ciència mitjançant l’ús de tècniques que a la vegada influeixen en la producció de nous coneixements.  Així, allò que uneix la ciència i la tecnologia amb la societat són les necessitats i els desitjos d’aquesta, per tant la ciència i la tecnologia no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten. Per això, cal analitzar també que en sorgeix de cada una d’elles en relació amb la societat.

Ciència-Societat. Existeix una estreta interacció i un condicionament mutu entre elles, doncs la ciència és un factor essencial del desenvolupament social, i l’home al llarg de la història ha procurat garantitzar i millorar el seu nivell de vida mitjançant un millor coneixement del món i a través d’un desenvolupament constant de la ciència. De la seva interacció en sorgeix un nou concepte el de la sociologia del coneixement científic, la qual considera que el coneixement científic s’entén com un producte social.

Així mateix, de l’anàlisi  de la relació C-S en podem extreure, també,  que ambdues són inseparables del paper de la tecnologia.

Societat-Tecnologia, a banda de l’article de Doménech i Tirado, ha estat molt interessant l’aprenentatge realitzat a partir del debat, doncs  la construcció conjunta de coneixements i l’aprenentatge cooperatiu m’ha permès arribar a la conclusió que entre S-T hi existeix també una relació bidireccional en tant que la societat es troba condicionada per la tecnologia i el desenvolupament tecnològic és conseqüència de la conjunció dels processos culturals, social i econòmics, és a dir, la societat avança amb la tecnologia i aquesta amb la societat. De la seva interacció en sorgeixen dues corrents: el determinisme tecnològic i el determinisme social. El primer considera  que la societat ha d’anar a remolc dels canvis tecnològics i en tant la tecnologia opera independentment de les restriccions polítiques i socials i el segons creu que el que importa no és la tecnologia en si mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual està inclosa. En l’actualitat, però, han sorgit altres postures que s’allunyen dels postulats deterministes i aposten per l’equilibri i la interacció mútua el Postulat d’Heterogeneïtat, el qual es divideix en dues perspectives: la interactiva que promou la interacció i la influència mútua i la perspectiva del teixit sense costures que considera que a part de tenir en compte les qüestions de caràcter tècnic cal considerar, també, el context social, econòmic i polític.

Finalment he considerat que el desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i la seva progressiva implantació a la societat, ha donat lloc a una sèrie de canvis estructurals a nivell econòmic, laboral, social, educatiu, polític i de relacions, al mateix temps que estan configurant una nova forma d’entendre la societat i la cultura, així doncs, la informació esdevé un element clau, aglutinador i estructurador d’aquest nou tipus de societat. Així mateix, aquest nou escenari té importants conseqüències en el disseny del marc curricular i en tant és necessari adaptar el currículum de tots els ensenyaments d’acord als nous perfils de coneixement que demana la societat de la informació. En el mapa conceptual intento reflectir el paper de les TIC i la influència d’aquestes sobre la societat. Així ,el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació contribueixen a què en l’àmbit educatiu es duguin a terme un seguit de transformacions per adaptar-se a la societat que es troba en un estat de canvi permanent, amb noves necessitats i valors, es per això que, en el mapa conceptual no ens podem oblidar d’introduir el concepte Educació, aquesta doncs, rep la influència de la ciència-la tecnologia i de la societat de la qual cosa en sorgeix un nou concepte la Tecnologia de l’Educació la qual es centra  en el disseny, la utilització, l’avaluació i l’anàlisi de les tecnologies de la informació aplicades a situacions mediates del procés d’E/A i on paral·lelament les TIC hi desenvolupen una tasca significativa en tant que aporten noves formes i estratègies d’aprendre.

Poder aprofundir i analitzar amb detall els conceptes de C-T-S-E em va permetre realitzar la següent conclusió:Conclusió:

C-T-S es considera una sola totalitat que requereix d’un tractament holístic. Són 3 conceptes diferents que poden definir-se per si mateixos,però quan s’indaga cada un d’ells, veiem que les seves fronteres  són molt fràgils i sovint no es pot parlar d’un, sinó es tenen en compte els altres dos i tot això sota la mirada i la  influència de la psicologia que ens aporta els elements necessaris per a poder-los analitzar. Així, no hem d’oblidar que en l’actualitat vivim en la societat de la informació i la comunicació en  la qual hi  ha constants avenços tant tecnològics com científics els quals determinen la nostra manera de viure. C-T-S canvien contínuament i amb ells l’educació ha d’evolucionar, doncs el sistema educatiu com a productor de referents culturals i cívics cal que s’adapti als canvis de la societat actual. Així, sorgeix la Tecnologia Educativa la qual s’encarrega de dissenyar, utilitzar, avaluar i analitzar les tecnologies de la informació aplicades en situacions d’E/A recolzada amb les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) les quals aporten noves formes i estratègies per a prendre.

El Nou Mapa Conceptual

El primer mapa conceptual que vaig elaborar plantejava una estructura molt senzilla en quan a la relació C-T-S-E. En ell representava, per una banda la influència mútua entre C-T, considerant així, que els avenços de la ciència influeixen en l’evolució de la tecnologia i els avenços en la tecnologia permeten que la ciència avanci. Per altra banda, vaig considerar que la interacció entre la C-T produïa canvis i millores a la societat la qual es retroalimentava amb l’educació, considerant que aquesta última, cal que s’adapti als canvis que es produeixen en la societat. Així mateix, vaig indicar que l’educació rebia influència de la Ciència i la Tecnologia, la primera aportant coneixements i la segona aportant noves eines i mètodes d’ensenyament. Per a elaborar-lo em vaig basar amb els pocs coneixements que tenia respecte a la matèria. La metodologia emprada per a la seva realització va ser l’ús del bolígraf, el paper i una càmera digital.

Així doncs, després de treballar i aprofundir amb el material de l’assignatura ( educació i tecnologia: fonament teòric,  el document de Domènech i Tirado) i el debat, la meva concepció de la relació C-T-S i Educació ha canviat, i força, doncs el segon mapa conceptual ha patit una gran evolució tant en la metodologia emprada per a poder-lo realitzar, com en l’elaboració i incorporació de nous conceptes per a poder entendre les relacions que s’estableixen entre C-T-S-E. Per això, he hagut d’anar construint coneixements a partir d’una lectura reflexiva de tot el material, el debat i la pràctica, desenvolupant el meu pensament mitjançant l’acció, el descobriment i la reorganització de tota la informació de la què disposava. Utilitzar el CMAP ha estat la part on més he hagut d’experimentar i explorar, a través de l’assaig-error fins a descobrir com funcionava i poder-lo utilitzar per a transmetre tots els coneixements adquirits.

El nou Mapa Conceptual pren la següent forma:

Mini Activitat 1.3 Informe de síntesi. Introducció

Aquesta miniactivitat pertany  al conjunt d’activitat que se’ns demanava a la PAC1. Així per a poder-la dur a terme he hagut d’instal·lar un programari nou per a mi, el CmapTools, a partir del qual he dissenyat el mapa conceptual que representa la relació que existeix entre Ciència -Societat-Tecnologia i Educació.

Així mateix, he hagut de profunditzar amb les lectures recomanades des de la consultoria per tal  de poder entendre i construir nous coneixements que m’han ajudat a representar la relació C-S-T-E. Per això m’he basat en:

-       La lectura de Doménech i Tirado: Ciència Tecnologia i societat: Nous interrogant per a la Psicologia.

-       Lectura del mòdul. Educació i Tecnologia: Fonament teòrics de Julio Cubero.

     -       Material web: Les TIC i la construcció del coneixement

     -       El debat

Un cop realitzat el mapa conceptual he anat recollint les idees que en ell hi representava a través d'un informe de síntesi. Tot aquest procés m’ha servit per a ampliar els meus coneixements i poder-los comparar amb els coneixements previs que vaig exposar en l’avaluació inicial.