Reflexions de la PAC 2

L’activitat 1 ja va suposar un canvi conceptual en la meva estructura cognitiva i l’aprenentatge dut a terme va ser significatiu. En ella vaig poder veure com el treball col·laboratiu influïa a l’hora de promoure aquesta significativitat en els aprenentatge i la construcció de nous coneixements, és per això que en aquesta segona activitat he optat per analitzar en profunditat l’eina del “debat” com un entorn d’aprenentatge en línea que influeix en la construcció de nous coneixements i la creació de nous models mentals així com ajuda a les persones a solucionar diferents tipus de problemes tot fomentant un  treball actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional i reflexiu, juntament amb la incorporació d’un nou concepte: l’Argumentació.

Així doncs, aprofunditzar sobre el concepte d’argumentació ha suposat l’ampliació dels meus coneixements considerant que aquesta és una forma de raonament que els humans utilitzem per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes. El fet que els estudiants haguem d'argumentar les solucions suposa  un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Així mateix, he pogut ampliar el meu mapa mental amb el fet que no només els mapes conceptuals ens ajuden en la transmissió  i construcció de coneixement si no també els mapes augmentatius considerant, de nou, la tecnologia com una eina que ens ajuda a aprendre a construir arguments. Les eines tecnològiques, conegudes com a eines informàtiques d'argumentació col·laborativa (computer-suported collaborative argumentation tools) , ens ajuden a aprendre com es construeixen arguments per a justificar una sèrie d'accions. Amb això he pogut analitzar un dels models, el de Toulmin, a partir del qual i a través de l’anàlisi de l’entorn de discussió al debat, he tingut la possibilitat d’observar detingudament cada aportació tant de forma i contingut i poder identificar i analitzar l’estructura del model de Toulmin (fets, recolzament, justificació, excepció,modalitat i conclusions) i com, a partir, d’un entorn de comunicació es pot crear un espai de construcció de coneixement comú i promoure un pensament crític i constructiu.

Així mateix, he reestructurat el meu pensament en relació a les funcionalitats de les que disposa el campus de la UOC, i de la importància que aquestes adquireixen en un entorn de debat asincrònic i basat en la llengua escrita, doncs  mai m’havia parat a pensar en la seva importància, i ara puc dir que la idea de funcionalitat d’aquestes ha canviat i han adquirit un nou sentit per a mi.

En quan a la utilització de noves metodologies, puc dir que l’activitat m’ha permès introduir nous camps de coneixements, doncs mai havia fet ús d’una Rúbrica, i en tant he hagut d’experimentar i incorporar noves eines de treball, així mateix realitzar el mapa argumentatiu a través del programari CmapTools ha suposat seguir experimentant amb ell i descobrir noves funcionalitats. Tot i que crec que encara necessito familiaritzar-me amb el programa, he utilitzat noves eines i he fet ús d’altres procediments que no havia utilitzat en el primer mapa conceptual així com aprendre a pujar el mapa a l’espai de Cmap compartits. Així  doncs, he pogut seguir profunditzant en les TIC i la seva influència en la construcció de coneixement.

Finalment voldria considerar el canvi conceptual que s’ha produït en mi en relació a l’ús del debat com a eina d’aprenentatge compartit i significatiu. Doncs fins ara, i al llarg de la llicenciatura de psicopedagogia he participat en molt debats, però mai havia considerat i valorat el què aquests suposen per a l’adquisició dels aprenentatges i la construcció de nous coneixements, després de realitzar aquesta activitat i haver d’analitzar en profunditat  un fil del debat, i considerant totes les seves funcionalitats, puc dir que un debat que parteix d’una estructura organitzada, basat amb un model d’argumentació genera un benefici personal i significatiu en la construcció de nous coneixements i l’adquisició d’aprenentatge significatiu.

“Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de persones. El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.

Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones.”

Kuhn (1992, pàg. 156-157).