Reflexió sobre els nous coneixements adquirits pel que fa a la relació C-T-S-E

Amb la construcció del nou mapa conceptual vaig incorporar nous coneixements que em van permetre  reestructurar el meu mapa mental inicial en relació a les idees que tenia sobre C-T-S-E. Així, a partir del nou mapa em vaig plantejar la següent premissa:

C-T-S  un tot indiscernible que influeix en l’educació i es troba sota la mirada de la Psicologia.

El mapa conceptual pretén exposar la relació que s’estableix entre C-T-S així com l’impacte d’aquestes sobre l’educació. La Ciència i la tecnologia  no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten per això C-T-S es considera una sola totalitat que requereix d’un tractament holístic i sota la mirada de la Psicologia, la qual es considera un element important que contribueix en l’anàlisi  d’aquesta relació, partint,  de la idea, que no es poden estudiar les característiques d’un individu sense tenir en compte allò que l’envolta, el context social.

Doménech i Tirado consideren C-T-S, com tres àrees, tradicionalment, ben diferenciades però que, quan es comença a aprofundir en cada un d’elles es fa evident que les fronteres que les distingeixen són fràgils i incertes, ja que al final es topa amb les tres entitats com un tot indiscernible.

A partir d'aquí faig un anàlisi de cada una de les àrees ressaltant els aspectes que se'n deriven de la seva interacció i influència mútua.

Ciència i Tecnologia. Ambdues conviuen d’un benefici mutu, doncs la ciència produeix el coneixement, elabora sabers i la tecnologia elabora dissenys i aplica els coneixements que genera la ciència mitjançant l’ús de tècniques que a la vegada influeixen en la producció de nous coneixements.  Així, allò que uneix la ciència i la tecnologia amb la societat són les necessitats i els desitjos d’aquesta, per tant la ciència i la tecnologia no es poden estudiar fora del context social en el qual es manifesten. Per això, cal analitzar també que en sorgeix de cada una d’elles en relació amb la societat.

Ciència-Societat. Existeix una estreta interacció i un condicionament mutu entre elles, doncs la ciència és un factor essencial del desenvolupament social, i l’home al llarg de la història ha procurat garantitzar i millorar el seu nivell de vida mitjançant un millor coneixement del món i a través d’un desenvolupament constant de la ciència. De la seva interacció en sorgeix un nou concepte el de la sociologia del coneixement científic, la qual considera que el coneixement científic s’entén com un producte social.

Així mateix, de l’anàlisi  de la relació C-S en podem extreure, també,  que ambdues són inseparables del paper de la tecnologia.

Societat-Tecnologia, a banda de l’article de Doménech i Tirado, ha estat molt interessant l’aprenentatge realitzat a partir del debat, doncs  la construcció conjunta de coneixements i l’aprenentatge cooperatiu m’ha permès arribar a la conclusió que entre S-T hi existeix també una relació bidireccional en tant que la societat es troba condicionada per la tecnologia i el desenvolupament tecnològic és conseqüència de la conjunció dels processos culturals, social i econòmics, és a dir, la societat avança amb la tecnologia i aquesta amb la societat. De la seva interacció en sorgeixen dues corrents: el determinisme tecnològic i el determinisme social. El primer considera  que la societat ha d’anar a remolc dels canvis tecnològics i en tant la tecnologia opera independentment de les restriccions polítiques i socials i el segons creu que el que importa no és la tecnologia en si mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual està inclosa. En l’actualitat, però, han sorgit altres postures que s’allunyen dels postulats deterministes i aposten per l’equilibri i la interacció mútua el Postulat d’Heterogeneïtat, el qual es divideix en dues perspectives: la interactiva que promou la interacció i la influència mútua i la perspectiva del teixit sense costures que considera que a part de tenir en compte les qüestions de caràcter tècnic cal considerar, també, el context social, econòmic i polític.

Finalment he considerat que el desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i la seva progressiva implantació a la societat, ha donat lloc a una sèrie de canvis estructurals a nivell econòmic, laboral, social, educatiu, polític i de relacions, al mateix temps que estan configurant una nova forma d’entendre la societat i la cultura, així doncs, la informació esdevé un element clau, aglutinador i estructurador d’aquest nou tipus de societat. Així mateix, aquest nou escenari té importants conseqüències en el disseny del marc curricular i en tant és necessari adaptar el currículum de tots els ensenyaments d’acord als nous perfils de coneixement que demana la societat de la informació. En el mapa conceptual intento reflectir el paper de les TIC i la influència d’aquestes sobre la societat. Així ,el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació contribueixen a què en l’àmbit educatiu es duguin a terme un seguit de transformacions per adaptar-se a la societat que es troba en un estat de canvi permanent, amb noves necessitats i valors, es per això que, en el mapa conceptual no ens podem oblidar d’introduir el concepte Educació, aquesta doncs, rep la influència de la ciència-la tecnologia i de la societat de la qual cosa en sorgeix un nou concepte la Tecnologia de l’Educació la qual es centra  en el disseny, la utilització, l’avaluació i l’anàlisi de les tecnologies de la informació aplicades a situacions mediates del procés d’E/A i on paral·lelament les TIC hi desenvolupen una tasca significativa en tant que aporten noves formes i estratègies d’aprendre.

Poder aprofundir i analitzar amb detall els conceptes de C-T-S-E em va permetre realitzar la següent conclusió:Conclusió:

C-T-S es considera una sola totalitat que requereix d’un tractament holístic. Són 3 conceptes diferents que poden definir-se per si mateixos,però quan s’indaga cada un d’ells, veiem que les seves fronteres  són molt fràgils i sovint no es pot parlar d’un, sinó es tenen en compte els altres dos i tot això sota la mirada i la  influència de la psicologia que ens aporta els elements necessaris per a poder-los analitzar. Així, no hem d’oblidar que en l’actualitat vivim en la societat de la informació i la comunicació en  la qual hi  ha constants avenços tant tecnològics com científics els quals determinen la nostra manera de viure. C-T-S canvien contínuament i amb ells l’educació ha d’evolucionar, doncs el sistema educatiu com a productor de referents culturals i cívics cal que s’adapti als canvis de la societat actual. Així, sorgeix la Tecnologia Educativa la qual s’encarrega de dissenyar, utilitzar, avaluar i analitzar les tecnologies de la informació aplicades en situacions d’E/A recolzada amb les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) les quals aporten noves formes i estratègies per a prendre.