Conclusions PAC 2.3

La complexitat del món actual requereix noves habilitats i noves formes de pensar per part dels alumnes, i per això és molt important reestructurar el rol de l’ensenyant per tal que aquest abandoni les pràctiques tradicionals i adquireixi competències pròpies que li permetin desenvolupar la seva tasca per tal que els aprenents esdevinguin persones competents i integrades socialment.

Al llarg del projecte, que he dut a terme, he considerat que l’aprenentatge dels nois i les noies, i en aquest cas la Paula, es troba en ells mateixos, en la curiositat, el saber, en definitiva en l’assumpció d’un paper actiu de l’aprenentatge i per això és molt important elaborar situacions didàctiques que permetin relacionar els continguts i els objectius amb situacions reals d’aprenentatge. I aquí, és on entra en joc el paper de les TIC com a eina que pot esdevenir valuosa per a aprendre, crear, compartir etc. La Paula es basava amb una metodologia d’estudi força tradicional, la memorització de la informació del llibre, que tot i que aquest fos el llibre digital les seves estratègies d’estudi no havien canviat. Per això ha estat necessari fomentar una reestructuració del seu pensament entorn a l’ús de l’ordinador com a eina  per a potenciar noves maneres de representar la realitat, de processar la informació i de comunicar-se. Així, en aquest cas les TIC han esdevingut una font de coneixement i una eina que ha donat significativitat al seu procés d’E/A i perquè aquest fos significatiu ha estat necessari que fos actiu, constructiu,col·laboratiu,intencional, conversacional i contextualitzat (Jonassen, 1999).

En l’actualitat  i en el meu àmbit de treball (camp de la psicologia infantil i juvenil) em trobo amb molts casos similars als de la Paula, doncs hi ha molt nois i noies que no tenen unes eines i estratègies adequades per a fer front a les tasques acadèmiques i malgrat tenir un nivell intel·lectual normal es troben en situació de fracàs escolar.

El projecte dut a terme no només ha suposat un canvi en la manera d’estudiar de la Paula sinó que en mi mateixa s’ha produït un canvi conceptual en el sentit que he reeorganitzat les meves estructures de coneixement a l’hora d’intervenir en problemes similars al que presentava la Paula. Doncs veient els resultat obtinguts he aplicat el projecte a altres aprenents. Així, dins de l’àmbit de la clínica privada també és pot fer ús de les TIC com a element motivador i vertebredor que influeix en la construcció de l’aprenentatge significatiu, doncs els aprenents es fan conscients del seu problema, es parteix de les seves necessitats i es busquen els recursos necessaris per a poder fer front als seus problemes fent-los partícips del procés i generant situacions d’aprenentatge més creatives, motivadores i significatives per a ells. No obstant, la tecnologia no ho és tot i he après que tot procés d’intervenció ja sigui en l’àmbit formal, no formal o informal, precisa d’una bona planificació que guiï la implementació del projecte així com es tinguin en compte els criteris d’avaluació, aspectes que influeixen en el saber, saber fer i saber estar dels ensenyants. Per això i com a psicòloga he reestructurat la funció del meu rol entenent que “aprendre a aprendre” és un procés d’intereacció constant (terapeuta-pacient) en tant que jo sóc la mediadora que des del procés d’intervenció influeix en el progrés i aprenentatge de l’aprenent per tal de guiar-lo en l’adquisició de les estratègies, recursos i eines necessàries per tal que esdevinguin persones autònomes i competents capaces d’enfrontar-se als seus problemes i generar-ne solucions.

Així doncs dur a terme el projecte ha estat un aprenentatge totalment significatiu per a mi en el sentit que el què he après ho puc aplicar en el meu dia a dia i em fa més competent en la meva tasca professional.